COSTA INFO - Ein Service der WOCHENPOST
HomeMeldungenTermineDie KüsteWochenpostBranchenbuchLeserforumFotogalerie
28.+31.3., 8.4., 10h: Geführte Besuche der archäologischen Fundstelle Benimaquia (3 E)
28. März 2018 - 08. April 2018
Dénia

Info/Anm.: Museu Arqueològic de Dénia. 966420260


Visites amb guia expert al jaciment arqueològic de l’Alt de Benimaquia
Dénia (21.03.2018).- L’EATIM la Xara i la Delegació de Cultura de l’Ajuntament de Dénia proposen, entre els dies 24 de març i el 8 d’abril, un ventall de visites amb guia expert al jaciment arqueològic de l’Alt de Benimaquia.
Els visitants rebran un full de difusió, en castellà o valencià, de 36 pàgines amb plànols i recursos fotogràfics, on descobriran l’estat de la qüestió de les investigacions arqueològiques desenrotllades al llarg de més d’un segle al jaciment i, per extensió, la petjada dels ibers a la serra del Montgó.
La inscripció cal formalitzar-la al Museu Arqueològic de Dénia. Informació i reserves: 966420260 (de 10.30 a 13hi de 16 a 19h, de dimarts a dissabte).

Benimaquia, a més de la singularitat de la fortificació, fou el lloc de la descoberta d’uns dels cups de vi més antics de la Península Ibèrica (segle VII aC.).

Programació

Les visites amb guia expert es realitzaran els dies 24, 25, 26, 27, 28 i 31 de març i 8 d’abril, totes a les 10 hores.
S’accedeix al lloc de partida de les rutes des de la carretera de Dénia a Xàbia (C.V. 735), a l’altura del quilòmetre 2, front al baixador del tren de la línia Alacant-Dénia de la Xara. L’inici del camí de Benimaquia està ubicat junt al Centre Ocupacional La Xara.
La durada de la visita és de 3 hores i es recomana als participants portar calçat adient per a sender de muntanya ascendent.
PRESENTACIÓ FULL DIFUSIÓ
A les acaballes dels huitanta, un bon amic i company de gestes de la Universitat de València s’encoratjà a iniciar una intervenció arqueològica just dintre de l’espai que envoltava el sistema de fortificació de l’Alt de Benimaquia. Aquest havia estat objecte d’estudi, tres dècades enrere, per part de Hermanfrid Schubart i Domingo Fletcher Valls, amb la col·laboració apassionada de José Oliver, que publicarien, el 1962, en la monografia Excavaciones en las fortificaciones del Montgó, cerca de Denia (Alicante). Aquest estudi era el fruit d’una prospecció i d’uns sondeigs petits, a més de l’alçament de plànols i de la recerca de paral·lels d’aquesta muralla tan singular.
La interpretació era dificultosa i la cronologia d’aquesta arquitectura de fortificació un enigma, del que comptaven amb precedents simptomàtics. Roc Chabàs veia en Benimaquia un campament romà, tal com apuntava en un article publicat en desembre de 1890 a la revista El Archivo. Mentre, W. J. Hemp, a les acaballes de la dècada dels vint, publicava en la prestigiosa revista Antiquity l’article “Three Hill Forts in Eastern Spain”, on avaluava les muralles de Benimaquia com a de mà dels ibers, que havien copiat les habilitats dels colons grecs i havien introduït tipologies noves de fortificacions.
Les primeres actuacions a l’Alt de Benimaquia per part de l’equip de Carles Gómez Bellard i Pierre Guérin, de la Universitat de València, exhumaven estructures indicatives d’un disseny urbanístic, així com arquitectures dintre de la plataforma, llarga i estreta, que havia entre les muralles, al nord-est o nord-oest, i un talús abrupte on finien les crestes de la muntanya pel sud.
La sorpresa esdevingué quan, dins la traça de les arquitectures, descobriren estatges que contenien cups per a xafar el raïm, associats a milers de pinyolets carbonitzats que, de forma inequívoca, constataven aquest afer. Eren, aleshores, sens cap dubte, davant d’un dels cups de vi més antics de l’occident de la mediterrània.
Enrique Díes, art i part de l’equip de tècnics de la Universitat de València, aprofundiria en l’estudi de la fortificació i, com il·lustrador excel·lent, amb els seus dibuixos ens féu reviure durant els noranta, més de dos mil·lennis i mig després de la fi de l’activitat al jaciment, com fou aquest complex edilici i alguns dels afers inserits en el procés de producció del vi, que l’arqueologia anà desvetllant a ritme de campanyes d’excavació.
L’estudi paleocarpològic era concloent. Les llavors corresponien a Vitis vinifera ja domesticada, distinta de la que creixia en estat salvatge. El mapa de dispersió d’espècimens d’aquesta natura feia evident el vincle entre la colonització fenícia i la introducció de la viticultura al medi indígena; és a dir, a la comunitat d’ibers que vivien a l’Alt de Benimaquia, entre d’altres indrets del sud i l’est de la Península Ibèrica.

Josep A. Gisbert Santonja, director
Museu Arqueològic de Dénia.

zurück
Abkürzungen:

AyuAyuntamiento
CCCasa de Cultura
CSCentro Social
KiPfarrkirche
MarMarktplatz
PromStrandpromenade
SpoSportzentrum